“Portava aproximadament 8 anys tenint constantment una sensació de malestar i ansietat. Poc a poc, el malestar es va anar convertint en una angoixa i preocupació constant de tenir algun problema de salut física greu. Visitava constantment a diversos metges i mai quedava tranquil·la. Un dia, el meu metge de capçalera em va dir que els símptomes que jo em notava eren conseqüència d’un problema d’ansietat, però jo no vaig acabar-m’ho de creure. Va arribar un moment que l’ansietat va començar a interferir en la meva vida quotidiana: no podia aixecar-me del llit, estava constantment preocupada i tenia molta por de patir una malaltia greu, i aleshores vaig decidir buscar ajuda d’un psicòleg.
Em sentia molt sola, ningú entenia el què m’estava passant. En el fons jo tampoc ho entenia i em feia por el futur. No estava gens convençuda de començar una teràpia, no creia que el meu problema fos emocional.
Durant les primeres setmanes treballant amb la Maria no notava molt canvi i no confiava en que realment em pogués ajudar. Afortunadament, no vaig deixar la teràpia i poc a poc vaig començar a notar canvis significatius que marcaven una diferència important en el meu dia a dia. Vaig començar a dormir millor i vaig començar a tenir moments en els que no estava angoixada.
La Maria i el meu metge de capçalera van treballar junts per a acordar quina era la millor estratègia a seguir en el meu cas, i això em va donar confiança. Per primera vegada, vaig sentir que no estava enfrontant aquest problema jo sola. Això em va permetre confiar.
L’època de preocupació i ansietat constant ha quedat enrere. Ara sóc capaç de veure que abans, el meu dia a dia, estava condicionat per l’angoixa per la salut. Tinc la sensació que ara sóc lliure, ja no estic tot el dia donant voltes a un mateix tema de manera obsessiva, com feia abans. He entès què em passava i he pogut comprovar que petits canvis com ara pautes de conducta, noves maneres de gestionar les emocions i els problemes, han originat canvis personals importants.
He recuperat la sensació de tenir una vida normal. M’he tret un pes de sobre. No he tornat a patir problemes per a dormir i no estic constantment pensant que tinc una malaltia greu.
La gent del meu voltant em pregunta com he aconseguit estar tan bé, i jo només puc dir que la teràpia ha marcat un abans i un després en la meva vida. La clau va ser confiar en el procés de teràpia i ser molt constant. Els canvis són progressius i impliquen esforç però ara sento que tinc més recursos per enfrontar-me a la vida”.